En Flix —el freak de l’escola; el loser de l’institut— decideix que ha arribat l’hora de matar.

Escollir una víctima a l’atzar i assassinar-la.

I no pararà fins a trobar-la.

En el procés, en Flix escriurà les seves reflexions homicides a la manera de Roberto Bolaño a La literatura nazi en América: traça el perfil dels assassins que l’inspiren per ordre alfabètic.

El resultat serà una barreja de retrats criminals reals (Ted Bundy, Jean-Claude Roman, Charles Manson) amb altres de literaris o cinematogràfics (Patrick Bateman, Tom Ripley o Max Cady).

El lector no trigarà a descobrir que en la vida d’en Flix res no és el que sembla; un passat de vexacions i humiliacions es creuarà amb un present a mig camí entre la ficció impostada en forma d’enciclopèdia de l’horror i la realitat imaginada —o potser no— en forma d’assassinat.