La terra s’ho porta / No han donat la llum, encara

La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida.

L’home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra.

Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola.

D’aquí en surten dos destins possibles: depenent de com es recuperi la mare d’aquell sotrac, veurem com les vides dels fills s’embranquen per camins ben diferents.

Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se’ls volia escamotejar.

Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim.

I la vida, a vegades, guanya.